Efectivament, això va ser per a mi el divendres gràcies a tots vosaltres.
Quan era petita em digueren que el dia de la Primera Comunió seria el dia més feliç de la meva vida: no ho cregueu, n’hi ha hagut d’altres molt, molt millors i el dia 18 de juny de 2010, n’ha estat un d’ells.
Per això vull agrair-vos tots els esforços que heu fet perquè fos així.
Ja l’acte de presentació em va emocionar: Na Cristina, des del principi, em demostrà, una vegada més, la seva estimació. Na Joana Lladó, entre altres coses, en explicar l’origen del meu nom, em va provocar una sensació diferent, i em va dur fins a la meva padrina, fins als meus pares, fins a la meva amiga de l’escola (el poder evocador de la lectura en veu alta!). En Miquel Sbert em va recordar temps ben llunyans a l’escola, i na Maria, n’ Assumpció i na Sacra, les estones compartides amb elles, amb altres mestres, als Centres de Professorat. Estones, algunes d’elles, ben divertides, vos ho he de dir.
Fins aleshores havia aguantat bé. Quan començaren a parlar n’Elvira, n’Aina i en Pere, ja vaig tocar fons. I ara, mentre escric això, enyor tantes estones compartides amb vosaltres, amb altres alumnes... cada un heu estat especials per a mi.
A tots i a totes gràcies per les vostres paraules i l’estimació que hi vaig poder copsar al darrera d’elles.
Gràcies, doncs:
Al alumnes i ex alumnes presents i als que no hi eren físicament però sentia al meu costat. Per les vostres paraules, els vostres dibuixos, les dedicatòries, els mails... tants de regals, tants de detalls delicats, que ja començaren a arribar el dia anterior. Ho guardaré tot amb la més profunda estimació.
A tot el claustre i als professionals del menjador, perquè vos hi heu abocat, amb tanta creativitat , i m’heu dedicat el millor de vosaltres. Heu de saber que en el taxi que em duia a casa, després d’una nit de marxa que no oblidaré, de sobte, tots els rius es varen amollar. En arribar vaig agafar l’àlbum i vaig començar a llegir: aleshores sí que no podia parar de bramar i riure amb tantes coses com m’heu posat.
I així he vist sortir el sol d’un dissabte especial, escoltant una vegada i una altra una cançó magnífica i pensant i mirant tantes coses com vaig rebre.
A l’AMIPA, per la seva esplèndida representació i per l’àlbum “històric”. Ningú ha tengut millors cronistes. M’heu fet riure, m’heu emocionat i ... m’heu lligat un poc més encara a aquesta escola nostra! Esper continuar disfrutant amb vosaltres.
Gràcies també a na Maria José, en Marc, na Cati, na Tanit i na Maria, per oferir-me (oferir-nos) les seves danses, que sabeu que m’encanten. Ha estat una cloenda tan inesperada com a magnífica.
I ara el meu agraïment enorme a totes les famílies, mestres i amics que heu fet possible un sopar tan especial.
La meva família, amics, amigues i ex alumnes que no eren d’Es Pont, em comentaven la abundància, la varietat, lo bo que estava tot i em deien que quin luxe és tenir a l’escola famílies que s’aboquen d’aquesta manera. Jo, ben orgullosa, els deia que sí, que sou excepcionals i que no era la primera vegada, que sovint els vostres menjars coronen els actes importants de l’escola.
Vull dir-vos que és el millor regal que em podíeu fer: un plat per compartir, perquè fer menjar perquè els altres disfrutin és d’una generositat extraordinària i implica moltes coses però, sobre tot, vol dir pensar en aquella persona a qui dediques el teu temps mentres ho cuines.
No puc saber qui va fer cada cosa, però sé que tenc unes fotos magnifiques per recordar aquest immens present: el sopar del dia de la meva jubilació.
Em jubil però no vos dic adéu, perquè...
Quan era petita em digueren que el dia de la Primera Comunió seria el dia més feliç de la meva vida: no ho cregueu, n’hi ha hagut d’altres molt, molt millors i el dia 18 de juny de 2010, n’ha estat un d’ells.
Per això vull agrair-vos tots els esforços que heu fet perquè fos així.
Ja l’acte de presentació em va emocionar: Na Cristina, des del principi, em demostrà, una vegada més, la seva estimació. Na Joana Lladó, entre altres coses, en explicar l’origen del meu nom, em va provocar una sensació diferent, i em va dur fins a la meva padrina, fins als meus pares, fins a la meva amiga de l’escola (el poder evocador de la lectura en veu alta!). En Miquel Sbert em va recordar temps ben llunyans a l’escola, i na Maria, n’ Assumpció i na Sacra, les estones compartides amb elles, amb altres mestres, als Centres de Professorat. Estones, algunes d’elles, ben divertides, vos ho he de dir.
Fins aleshores havia aguantat bé. Quan començaren a parlar n’Elvira, n’Aina i en Pere, ja vaig tocar fons. I ara, mentre escric això, enyor tantes estones compartides amb vosaltres, amb altres alumnes... cada un heu estat especials per a mi.
A tots i a totes gràcies per les vostres paraules i l’estimació que hi vaig poder copsar al darrera d’elles.
Gràcies, doncs:
Al alumnes i ex alumnes presents i als que no hi eren físicament però sentia al meu costat. Per les vostres paraules, els vostres dibuixos, les dedicatòries, els mails... tants de regals, tants de detalls delicats, que ja començaren a arribar el dia anterior. Ho guardaré tot amb la més profunda estimació.
A tot el claustre i als professionals del menjador, perquè vos hi heu abocat, amb tanta creativitat , i m’heu dedicat el millor de vosaltres. Heu de saber que en el taxi que em duia a casa, després d’una nit de marxa que no oblidaré, de sobte, tots els rius es varen amollar. En arribar vaig agafar l’àlbum i vaig començar a llegir: aleshores sí que no podia parar de bramar i riure amb tantes coses com m’heu posat.
I així he vist sortir el sol d’un dissabte especial, escoltant una vegada i una altra una cançó magnífica i pensant i mirant tantes coses com vaig rebre.
A l’AMIPA, per la seva esplèndida representació i per l’àlbum “històric”. Ningú ha tengut millors cronistes. M’heu fet riure, m’heu emocionat i ... m’heu lligat un poc més encara a aquesta escola nostra! Esper continuar disfrutant amb vosaltres.
Gràcies també a na Maria José, en Marc, na Cati, na Tanit i na Maria, per oferir-me (oferir-nos) les seves danses, que sabeu que m’encanten. Ha estat una cloenda tan inesperada com a magnífica.
I ara el meu agraïment enorme a totes les famílies, mestres i amics que heu fet possible un sopar tan especial.
La meva família, amics, amigues i ex alumnes que no eren d’Es Pont, em comentaven la abundància, la varietat, lo bo que estava tot i em deien que quin luxe és tenir a l’escola famílies que s’aboquen d’aquesta manera. Jo, ben orgullosa, els deia que sí, que sou excepcionals i que no era la primera vegada, que sovint els vostres menjars coronen els actes importants de l’escola.
Vull dir-vos que és el millor regal que em podíeu fer: un plat per compartir, perquè fer menjar perquè els altres disfrutin és d’una generositat extraordinària i implica moltes coses però, sobre tot, vol dir pensar en aquella persona a qui dediques el teu temps mentres ho cuines.
No puc saber qui va fer cada cosa, però sé que tenc unes fotos magnifiques per recordar aquest immens present: el sopar del dia de la meva jubilació.
Em jubil però no vos dic adéu, perquè...
NO HI HA UN FINAL
I ESTÀ TOT PER COMENÇAR.
Gràcies.I ESTÀ TOT PER COMENÇAR.
Maite Sbert.
5 comentaris:
La meva enhorabona Maite,
és veritat que això només és un altre començament, el començament d'un viatge encara més emocionant que l'anterior, ¡¡molta sort!!
Et desig que gaudeixis del paisatge en aquesta nova aventura, i que coneguis a viatgers tan apassionats com tu.
Una abraçada :)
Amb aquesta festa tan entranyable que et varen preparar les teves companyes encara t'he pogut conèixer un poc més, va ser un aconteixement que mai havia viscut, no és un adeu si no un fins aviat, perquè segueixes lligada a n'aquesta família d'es Pont que som tots. Segur que disfrutaràs i sabràs emprar tot aquest temps lliure que a vegades t'haurà fet falta.
La meva família i jo te dessitjam lo millor sempre, has fet veritat allò de que "es recolleix el que es sembre" i tu has sembrat molt d'afecte, gràcies per tot.
Fa tres dies que m'hi pec i com que no em surt res, com sempre, agaf les idees d'altres persones.
Cant de l'enyor (Lluís Llach)
Ni que només fos per veure't la claror dels ulls mirant el mar,
Ni que només fos per sentir el frec d'una presència,
Ni que només fos poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos pel suau lliscar del temps perdut al teu costat,
Ni que només fos recórrer junts el vell jardí del teu passat,
Ni que només fos perquè sentissis com t'enyoro,
Ni que només fos per riure junts l'amor.
Podríem dir que això ho defineix quasi tot.
Antònia
Maite t'anyoraré a tú i a totes les altres persones que han tengut a la seva má la meva educació i el meu apranantatge, moltissimes graciés a tots. Estic molt orgullos de haver estat el vostre alumne i poder aprofitar tant el temps passant-ho a la vegada bé. Moltes gracie´s de tot cor. Una abraçada. El vostre fan numero 1º. Joan
hola aquesta festa mola
Publica un comentari a l'entrada